La Historia de la bicicleta

Definició de bicicleta :La bicicleta és un vehicle de dues rodes que normalment són de la mateixa tossa. Serveix pel transport d'una o dues persones, degut a la força que es fa sobre els pedals, transmesa al pinyó de la roda de darrera per una cadena circular. Les modalitats esportives que es poden practicar amb aquest vehicle són anomenades ciclisme. Estan construïdes en ferro, alumini, fibra de carboni, de bambú o de Rotang.

HISTORIA
Els avantpassats de la bicicleta es remunten molt enrere en la història. Ja entre els egipcis trobem una màquina rudimentària composta per dues rodes unides per una barra. També a Xina vam trobar una màquina molt similar, però amb les rodes de bambú. Segles més tard apareix una autèntica bicicleta entre els dibuixos de Leonardo da Vinci. La veritable història de la dues-rodes comença a París en 1790, any en què el comte de Sivrac inventa el "celerífero", al que també es diu "cavall de rodes". Consisteix en un llistó de fusta, acabat en un cap de lleó, de drac o de cérvol, i muntat sobre dues rodes. No té articulació alguna i per a les maniobres cal tirar peu a terra; aquesta mateixa rigidesa feia que totes les variacions del terreny repercutissin en el cos de la seva muntura. Posteriorment, en 1813, aquest celerífero va sofrir una gran metamorfosi, gràcies a que el baró Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn, d'Alemanya, va inventar el vehicle d'una sola via, al que va cridar "màquina errant", precursora de la bicicleta i la motocicleta. Drais de Sauerbronn va començar per introduir uns ressorts sota selló i després va crear el manillar. Aquesta "màquina errant", consistia en una espècie de carretó de dues rodes, col·locades una darrere d'una altra. La persona es mantenia asseguda sobre una petita muntura, col·locada en el centre d'un petit marc de fusta. Per a moure's, empenyia alternativament amb el peu esquerre i el dret cap a endavant, en forma semblant al moviment d'un patinador. Amb aquest impuls, el vehicle adquiria una velocitat gairebé idèntica a la d'un cotxe. Els seus braços descansaven sobre recolza-braços de ferro, i amb les mans sostenia una vara de fusta, unida a la roda davantera, que girava en l'adreça cap a la qual volia anar el conductor.
Aquest invent, estava basat en la idea que una persona al caminar desaprofita molta força per haver de desplaçar el seu pes en forma alternada d'un peu a l'altre. Drais von Sauerbronn va assolir crear aquest senzill vehicle que li va permetre a l'home evitar aquest treball. Aquesta màquina, denominada "draisiana" en honor al seu inventor, va evolucionar ràpidament. Les primeres notícies que es tenen sobre una bicicleta daten de l'any 1490 aproximadament, en l'obra "Codez Atlanticus" de Leonardo da Vinci. En ells pot veure's un esbós d'una bicicleta amb transmissió de cadena impulsada per uns pedals, mateix mètode emprat per les actuals. La construcció de la primera bicicleta amb pedals s'atribuïx a Macmillán Kirkpatrick, en l'any 1839. Macmillán mai va patentar l'invent, que posteriorment va ser copiat en 1846 per Gavin Dalzell de Lesmahagow, qui ho va difondre tan àmpliament que va ser considerat durant cinquanta anys com l'inventor de la bicicleta. Una còpia de la bicicleta de Macmillan s'exhibeix en el Museu de Ciències a Londres, Anglaterra. Prop de 1890, l'anglès Dunlop (afeccionat al ciclisme i creador de l'empresa homònima) va inventar una cambra de tela i cautxú, que s'inflava amb aire i es col·locava en la llanda. Per a evitar punxades, Dunlop va inventar a més una coberta també de cautxú. Aquests invents de Dunlop gairebé no han sofert cap variació des de la seva invenció.